“Vaig escollir el Comte de Rius perquè sabia que em donarien la possibilitat i els recursos per poder fer el treball de recerca”
1-Com vas arribar a la idea de dur a terme el projecte “Trepitjades elèctriques – Piezoelectricitat aplicada”? Com recordes el procés de treball?
El projecte de “Trepitjades elèctriques…” no va ser la primera idea que vaig tindre. Al principi, volia fer un treball relacionat amb el moviment caòtic d’un pèndol triple, però el meu tutor, en Josep Maria, em va comunicar que uns anys abans ja s’havia fet una cosa semblant. Va ser llavors quan vaig començar a pensar en un projecte relacionat amb l’energia.
En el futur, aquest serà un dels grans problemes que tindrem, ja que la gran majoria d’energia que produïm està relacionada amb combustibles fòssils o nuclears i aquest tipus de materials en algun moment s’esgotaran, per no dir que són perjudicials, tant pel medi ambient com per nosaltres.
Per fer el projecte més complet i humà, vaig intentar relacionar la qüestió energètica amb un dels grans problemes de la societat: la pobresa. Per nosaltres, com a societat avançada, no ens sembla gens estrany tenir aigua calenta, llum a la nit... però hi ha gent que l’única font de llum que té és el Sol. Per això vaig voler pensar en un projecte que no fos car, totalment il·limitat, en el sentit que produir l’energia depengués totalment de nosaltres i no d’un factor extern, com el vent, i que no necessités d’un gran manteniment.
Després d’estar uns dies pensant-ho, em vaig adonar que els humans ens passem tot el dia en moviment. Llavors, a partir d’aquesta idea, vaig començar la recerca per intentar aprofitar l’energia que produïm al terra quan el trepitgem.
Recordo que el meu procés de treball va ser molt dur. No estava copiant cap idea feta anteriorment, o volent millorar una altra, sinó que estava intentant crear quelcom nou, ja que no vaig trobar cap projecte relacionat amb la piezoelectricitat a internet. A més a més, la documentació era molt limitada i, bàsicament, només tenia accés a una tesi doctoral com a font de documentació. Anava a cegues, provant opcions fins a arribar als millors resultats possibles. Recordo encara quan una setmana abans de la presentació encara no funcionava res. Això sí, al final, quan vaig aconseguir que tot anés correctament, va ser una gran satisfacció.
2-Com vas reaccionar quan vas guanyar el Premi Recerca Jove 2018?
La primera reacció que vaig tindre va ser pensar “això no pot ser realitat”, ja que possiblement és el premi més important que pot guanyar una persona que està cursant segon de batxillerat; la segona, va ser trucar a tota la meva família, perquè ara mateix estic estudiant Física a Tenerife i no els ho podia dir en persona.
Va ser un gran dia, la veritat, ja que el curs a la universitat estava sent bastant dur i això em va donar forces per poder encarar el segon semestre d’una millor manera.
3-T’agradaria portar el teu projecte més enllà del paper?
He estat mirant de fer-ho, però no crec que ara sigui el millor moment. La carrera em treu molt de temps i, a més a més, estic treballant en un altre projecte, que es basa en la construcció d’un satèl·lit amb més alumnes de la universitat per un projecte espacial de l’ESA “Fly Your satellite”.
No obstant això, com vaig mencionar a una entrevista a Tarragona Ràdio, estem en un punt en què no és important qui faci aquests avenços, la qüestió és que ho ha de fer algú. Però en cap moment li tanco la porta a seguir avançant en això per poder-ho comercialitzar i que en un futur els carrers i les cases tinguin aquest sistema instal·lat.
4-Què és el que creus que et va aportar estudiar el batxillerat al Comte de Rius? Com valoraries el teu pas pel centre?
Penso que el que més em va aportar estudiar al Comte de Rius va ser maduresa. Vaig escollir estudiar el batxillerat en aquest centre per dos motius: el primer, perquè sabia que em donarien la possibilitat i els recursos per poder fer el treball de recerca que volgués. A més a més, com hi ha una gran quantitat de formacions professionals, vaig poder demanar ajuda a molt professors especialitzats en la seva matèria; i el segon, va ser per la manera en què tracten els alumnes. Va ser l’únic centre que vaig anar a les Jornades de Portes Obertes on em va donar la sensació que tots els professors ens tractarien com a persones adultes, que és el que som amb 18 anys. I, efectivament, ho van fer.
Valoro el meu pas pel Comte de Rius molt positivament. Hi vaig conèixer grans persones i grans professors i gràcies als consells que em van donar alguns d’ells, ara mateix estic estudiant el que més m’agrada al millor lloc on podria haver anat, sense tenir por a la distància.
5-Actualment et trobes estudiant Física a la Universitat de La Laguna. Què et va dur a escollir aquest grau?
Gràcies als consells de dos professors: el Josep Maria, professor de física, i la Lourdes, de biologia. Tots dos em van ajudar a decidir què estudiar. Vaig començar el batxillerat volent estudiar Veterinària, però després de parlar amb ells i per la manera com em van ensenyar física, vaig decidir que volia ser físic. També va tenir molta importància el meu tiet-avi que sempre ha sigut una persona que m’ha ensenyat la part més bonica de les ciències, i encara em segueix motivant a fer el que més m’agrada sense tindre en compte les dificultats que em pugui trobar davant.
6-Cap a on t’agradaria dirigir la teva carrera professional?
No em considero una persona conformista amb l’estil de vida que tenim ara mateix. Uns dels problemes que tenim avui dia en la nostra societat és que vivim molt bé i ja no tenim aquesta necessitat de seguir millorant. Per això, en un futur vull treballar d’investigador, sigui en una universitat o en una empresa privada, però sempre intentant trobar una manera perquè la vida sigui més còmoda per les futures generacions, com van fer els nostres avantpassats. Tot i això, també m’agradaria poder investigar com resoldre el canvi climàtic, el conflicte energètic, etc...
