EXPERIÈNCIA ERASMUS + A ITÀLIA DE JOSÉ LUIS LLAGOSTERA
“El Comte de Rius és l’exemple del que la formació professional hauria de ser”, així descriu en José Luis Llagostera, alumne de 2n QI BASF, el seu pas per l’institut. Amb ell parlem de la seva experiència amb el programa Erasmus+, que el va portar fins a Itàlia, i de la seva pròxima estada a Alemanya i de com totes aquestes oportunitats l’han format personal i professionalment. Si vols aprendre més sobre l’experiència a l’estranger d’en José Luis, no et perdis aquesta entrevista!
Com valoraries la teva estada de pràctiques a Bològnia? Què és el que et va agradar més? I el que menys?
L’estada va ser fantàstica! M’emporto amics i molts bons records d’una ciutat de la qual en sabia poc més que el nom. És realment una gran sort haver sigut part d’aquest projecte i repetiria sense dubte.
És difícil trobar allò que em va agradar més, però, si he d’escollir, seria la gent que vaig conèixer, en especial a la feina. Em van tractar estupendament i vaig aprendre molt gràcies a tots ells. Em van fer sentir molt còmode i van esforçar-se perquè m’hi sentís com a casa. Van ser molt hospitalaris amb mi. Realment els estic eternament agraït (de fet, seguim en contacte i els penso fer una visita sorpresa en el futur!).
El que menys em va agradar és el “poc” temps que hi podem estar. És una cosa que sé que difícilment es pot canviar i, de fet, el centre ha treballat molt perquè en comptes d’un mes, en siguin dos. Tot i això, dos mesos donen per molt i, si et saps organitzar, pots fer de tot!
Consideraries que és una experiència enriquidora? Tant en l’àmbit professional com personal.
És una experiència molt enriquidora en ambdós sentits.
A escala professional, aprens el teu ofici de la manera que ho fan en un país diferent. Això t’obre tot un nou ventall de coneixements i tècniques que no aprendries a Espanya. S’adquireix una nova perspectiva per enfocar els reptes. A més, dins del món laboral, haver treballat a l’estranger està molt ben vist i t’obre moltes portes. És allò que et diferencia de la resta.
A escala personal és tota una aventura. Dia a dia aprens coses noves. Recordo el difícil que em resultava fer servir el transport públic a Itàlia. Vaig passar d’agafar el tren 1 vegada l’any a utilitzar-lo 2 vegades al dia, i a Italià! La primera setmana, vaig haver de córrer en alguna ocasió, però al cap d’un mes i mig, responia indicacions en italià, conversava amb els passatgers... Coses que a casa són quotidianes es tornen tot un repte quan surts fora. Crec que enfrontar-te a aquestes situacions t’ajuda a créixer com a persona.
Finalitzaràs la teva formació a BASF Ludwigshafen. En tens ganes? Què n’esperes de l’experiència? Com us ha afectat la Covid en els terminis per finalitzar els estudis?
Sí, moltíssimes! L’últim any ha sigut molt dur entre les classes del cicle i les d’alemany, però tinc molts bons companys i han sigut les ganes de començar a BASF Ludwigshafen que m’han fet seguir endavant sense dubtar.
Tot i això, la Covid també ha afectat al transcurs normal del nostre projecte. Segons el planning, hauríem d’haver anat l’any passat a fer una formació pràctica de dos mesos a la planta de Ludwigshafen, però a causa de la pandèmia no hem pogut anar-hi i ho hem hagut d’ajornar. Si tot va bé, la farem aquest estiu, quan acabem les pràctiques que estem fent actualment al Site de BASF Tarragona.
La part bona, però, és que si tot va bé, ja queden poc més de 3 mesos perquè marxem definitivament a Alemanya, i el nostre nivell d’alemany és cada vegada més alt, ja que no hem deixat d’anar a classes en cap moment des de que va començar el projecte. De fet, ens han donat els resultats de l’examen oficial de nivell A2 i hem aprovat tots! :)
Marxar a Alemanya serà segurament el repte més gran al que m’he enfrontat. Les dimensions d’aquest projecte són immenses. BASF Ludwigshafen és el recinte químic integrat més gran del món i això imposa molt. Espero, sincerament, estar a l’altura de les circumstàncies!
A final de curs, ja hauràs estudiat a 2 països estrangers. Com afrontes la barrera de l'idioma? Et va suposar a Itàlia algun impediment?
Em prenc l’idioma com una recompensa més que com una barrera. Fer l’esforç de marxar a un altre país a viure i estudiar el seu idioma té com a recompensa ser capaç de comunicar-te amb la seva gent i aprendre d’ells. Això t’obre la ment.
A Itàlia no va ser especialment difícil. És un idioma molt semblant al català i al castellà així que, passant 8 hores diàries parlant en italià, al cap de 2 mesos et pots expressar prou bé. És cert, però, que com no tenia una base prèviament treballada, no el parlava correctament, però em feia entendre. Això, m’ha fet adonar de la importància que té treballar l’idioma abans d’anar a un altre país.
Per últim, com definiries els teus estudis al Comte de Rius? Recomanaries el centre a futurs estudiants?
Vaig arribar al Comte de Rius completament desmotivat després d’abandonar el batxillerat a un altre centre. La meva intenció aleshores era estudiar un cicle mitjà i posar-me a treballar el més aviat possible a qualsevol lloc a prop de casa. 2 anys després, he tornat d’Itàlia amb grans experiències i em disposo a marxar Alemanya de manera indefinida a viure’n més. Tot això ha estat gràcies a l’esforç de la gent de l’institut.
El Comte de Rius és l’exemple del que la formació professional hauria de ser. La predisposició que hi ha per millorar, les instal·lacions de les que gaudim, les empreses amb les que treballa i el gran equip que hi ha al darrere fan d’aquest centre una font d’oportunitats per a la gent que hi estudia. És un lloc ideal per estudiar-hi i vull aprofitar aquesta última línia per agrair-li a tot l’equip docent tot allò que ha fet i segueix fent per mi.
