Entrevista a Daniel Planas
Parlem amb en Daniel Planas, delegat de Guerin per Tarragona Centre, Tarragona Riu Clar i Reus sobre el seu pas pel Comte de Rius.
Si al Daniel Planas li haguéssin dit quan va deixar els estudis als 16 anys que esdevindria el delegat provincial de la multinacional del sector elèctric més important del món no s’ho hagués cregut. Tampoc que tindria al seu càrrec 45 treballadors o que les tres delegacions que gestiona facturarien 14 milions d’euros a l’any. Aquests són només els titulars de la seva actual posició a Guerin (del grup Sonepar), al darrera però, hi ha una carrera professional de més de 25 anys que va començar al Comte de Rius.
Guerin en el seu compromís de responsabilitat social corporativa inverteix molt en la formació dels joves, així que una de les tasques del Daniel Planas és acollir estudiants en pràctiques per tal que coneguin el sector, les opcions professionals i es familiaritzin amb les rutines empresarials. Un d’aquests convenis està signat amb el Comte de Rius, el seu antic institut, així que no ens va costar gens que acceptés la nostra invitació per xerrar una estona. Atrafegat però tranquil, ens aten al seu despatx de la delegació de Guerin de Riu Clar amb un somriure i molts records per compartir.
Com s’ho havia de creure que arribaria fins aquí si a ell el que li agradaven eren les arts plàstiques? Si fins i tot “quan vaig acabar 8è d’EGB (sí, allò de l’Educació General Bàsica que s’estudiava abans) em van recomanar que em matriculés a l’escola d’art!” ens explica. Va ser la professió del seu pare -electricista- i la seva mort prematura el que el va influenciar per estudiar l’FP d’electricitat a l’Institut amb la idea de començar a treballar tant aviat com li fos possible per col·laborar en l’economia familiar. Quan encara no havia acabat els estudis, els seus dos germans grans van marxar de casa, “em vaig veure en la obligació de posar-me a treballar per ajudar a casa i li vaig demanar ajuda a un professor”. S’hi va tirar de cap a la primera feina que li va sortir a un taller elèctric del Serrallo, fins que un cap de setmana el professor Pasqual Roca, el va anar a buscar al taller per dir-li que una empresa del sector elèctric cercava treballadors “i que havia pensat en mi. Vaig començar a treballar-hi, fins les 6 de la tarda cada dia i després me n’anava a estudiar” finalment va deixar els estudis per acabar, tot i els esforços i la insistència dels professors, “encara em queden dues assignatures per obtenir els estudis de grau superior de cinc anys!”.
Des d’aleshores però, aquella oportunitat li va obrir tot un camí professional que l’ha portat fins a on és ara, sempre amb el recolzament dels professors de l’Institut “un cop deixats els estudis jo seguia tenint relació amb ells, m’assessoraven, els preguntava i m’ajudaven”. Si haguéssim de resumir només en una línia aquesta estona de conversa amb el Daniel Planas el que destacaríem és el seu profund i sincer agraïment al mestre Pasqual Roca Cruselles, que desgraciadament ja no està entre nosaltres, “si no hagués estat per ell, ara mateix jo no seria on sóc”.
Ara com a tutor d’una de les empreses que cada any acull a estudiants en pràctiques ho té claríssim, “tal i com són les coses avui dia, sense un títol jo no podría tenir accés ni al càrrec que ocupo ni a la trajectòria professional que he recorregut, no es tracta només dels coneixements, és que ara el títol és el que et dóna accés a l’entrevista, després es valoren els coneixements, l’actitut, l’experiència… però sense el títol ni tan sols pots arribar a l’entrevista, així que el meu consell per al jovent és que no deixin d’estudiar en cap cas. És l’únic que els obrirà un ventall d’oportunitats.”
Quan li preguntem pels seus millors records al Comte torna a aparèixer la seva gran afició a les arts plàstiques “les pràctiques eren el millor, el que m’agradava de veritat era treballar amb les mans, el laboratori… i tot el que estigués relacionat amb el dibuix.”
Mira el futur del sector elèctric amb optimisme “n’és ple d’oportunitats! En manteniment, com a instal·lador, treballant a fabricant o a la distribució, com nosaltres… si bé amb la globalització hi ha més competència també hi ha més opcions” enraona. “A més tenim un gran avantatge a la nostra zona: la industria química! Però cal gent preparada!”
